Ple de vent lums solitaries vaig trobar a tu
	Una fulla al mig camì sol rugent reflexes a l'aigua
	Bandades d'aus l'art de Sant Marti la pluja llasta aqui
	Un dia ple de vida una vida lamentan amb una sola garra et por purta
	La mijor intel ligencia pot embolicarte d'ombra per la mes gran il luminació
	Fa mal quan no esta no el trobes a faltar quan no i es i sense ell et pots tornar-te boig
	Pot superar el color de la pell pot ser la manera de parlar pero ells també son humans
	El dia mes llarg la nit mes curta plena de pertars
	armas violencia desgracia
	alchol coche accident

	Camí de sol per les rutes amigues, unes formigues.
	Mai que hi peni Si me'n fa, de por, el silenci.
	Hores de cendra... Les hores dels amics no fan pas velles.
	Busco camins en l'atzar i en els somnis faig laberints.
	A l'aire, nu amb llum de lluna i una mica de tu.
	El meu mar ple de goig, de fantasia, de tu també.
	Tot aquest vel cosit amb els recoeds, és el meu cel.
	Xiprers gegants alcen so rtidors verds Dins llums d'hivern.
	Plana de fangs, quan attibi l'abril, mar de maragdes.
	Rera les llums de l'ametller en cascada, la tarda cau.
	Estimo el negre, aquest amb què ara et dic: "amo la nit".
	La immensa dona que retorna les vides amara els camps.
	Blanques estrelles es tornen blau monòton al cant del gall.
	Pomers florits en capitell i pati, mil primaveres.
	S'ha fos la llum, i la nit m'ha posat barba estrellada.
	Llac fosc la nit, com cascada sens cant caigué la llum.